La comunicació amb la meva tutora prima per sobre de tot. EN aquestes reunions parlem dels seus deures a l'escola i de la seva actuació sobre els alumnes. Aquestes reunions em permeten tenir més informació sobre els alumnes amb necessitats educatives que tenen a veure amb el seus casos.
Parlem obertament de les situacions, i em possa en el context de cadascun d'ells. Penseu que les situacions familiars dels alumnes de Nazaret són peculiar. Normalment són mares molt joves, degut a la seva cultura i amb expectatives molt diferents a les que tenim nosaltres sobre com educar als fills. També hi ha un alt grau de pares o mares a la presó, i això també repercuteix en els infants, ja que passen a estar en mans d'altres familiars.
La meva sensació al centre és totalment inclusiva, ja que la meva tutora em té en compte en tots els aspectes i em comunica qualsevol incidència dels alumnes perquè estigui al cas. A l'hora de treballar amb proves diagnòstiques, tinc més autonomia a l'hora de passa-.les ja que al ser el segon pràcticum jo em sento més còmoda a l'hora de treballar ja que conec més la dinàmica i el treball en sí, i amb més confiança en mi mateixa. A l'hora de treballar individualment amb els alumnes de primer, també tinc més autonomia i puc intervenir. Això em permet probar-me en aquestes situacions. A l'hora de fer reunions amb els tutors, també puc assistir-hi i així ampliar informació sobre els alumnes a l'aula. Doàriament surten aspectes a comentar i que enriqueixen la meva feina a l'escola.
En aquests casos, trobo la comunicació entre docents, psicòloga i treballadora social molt important.
No hay comentarios:
Publicar un comentario